manos que esperan en el puente

Què em trobaré ara?

Un silenci inmens
i un més inmens
espai
davant

Tanmateix davant

Així caldrà agafar-nos
les mans
fort
i respirar

No l'oblidem

L'aire de tot el conviscut
ens prendrà sempre el cor
quan d'una trepitjada
la tarda s'ens caigui
de sobte
al damunt

Ho sé
ho saps

N'hi ha una cadència infinita
en el ritme d'aquest pontet
que construïm

Ara sembla que es desgavella
ara s'en torna més íntegre
i ferm
ara vola
ara cau

Tal volta
ara
ens esbrinem totjunts a la mirada
el

tot està per fer, i tot és possible